vostèstàquí

Ja tornem a ser aquí!

2011-12-11T18:18:00.002+01:00

Gairebé han passat dos anys de l'última entrada en aquest blog... Molt de temps que ens hem donat per reflexionar i decidir cap on ens hem d'encaminar en el futur.
I ara és un bon moment per retornar al blog, després de tornar de París, ben tornats del saló de Montreuil. Tornem contents, amb l'objectiu que ens haviem marcat acomplert. Comencem a saber orientar les coses millor (ai que ens hem fet grans! això deu ser madurar, ha ha!), però sí. Tot ha anat molt bé. Ara caldrà mantenir canals oberts i treballar el màxim perquè la feina arribi a bon port.
Encara és d'hora per parlar de res en concret, hi hem anat amb propostes noves, personatges... Estils fins i tot diferents... I amb moltes ganes d'iniciar una nova etapa. Amb els ulls posats en projectes propis.
En fi! És bò reflexionar i reenfocar... Que per això serveixen les crisis! Per anar endavant!

Un adéu a Eric Rohmer...

2010-01-11T23:31:00.006+01:00

A principis de desembre, la insatisfacció provocada pel fred i els cels grisos de l'hivern, em van portar a buscar pels prestatges de casa alguna lectura d'emergència... Alguna cosa que omplís de sentit els temps morts de cada dia. Si amics, a mi l'hivern se'm fa etern... I vaig recordar aquell llibret prim, aquella obra de teatre "Trio en mi-bemol" d'Eric Rohmer, que tant m'havia agradat. Al seu costat hi havia "Seis cuentos morales" i a l'altra banda "Rohmer y la alegría de vivir: Cuento de otoño".
Els vaig agafar i, durant uns dies i totes les vacances de nadal, els tres llibres han estat... diguem-ne al costat de la butaca blanca de lectura. He rellegit el trio i alguns dels meus contes preferits: el amor después del mediodía, algun fragment de Mi noche con Maud... I vaig donar algun cop d'ull al llibre que teoritza sobre Cuento de otoño i el cinema d'Eric Rohmer.
També l'Annabel va rellegir Mi noche con Maud i com sempre amb Rohmer, va arribar la sincronicitat: sempre s'ha sentit atreta per la reflexió sobre els pensaments de Pascal que surt a les primeres pàgines d'aquest conte, i de sobte Pascal estava en l'aire, el seu nom va sortir a les tertúlies de la ràdio, en entrevistes de televisió...

I al cap d'uns dies que els llibres haguéssin abandonat la pols dels prestatges i tornéssin a viure entre nosaltres, als indrets habitats de la casa -damunt la taula, en una cadira, entre els coixins del sofà...- es va produïr l'instant màgic. Aquell en que de sobte t'adones que portaves massa temps lluny dels teus referents. D'aquells pilars que t'han influït i t'han aportat el substrat o la base que t'ha servit de punt de partida de la teva obra, de la teva filosofia personal i el teu criteri... De cop et dius "on m'he perdut jo? Si aquí hi ha la base de tot... En Rohmer, Kiéslowski..." I t'adones que has de retornar als teus clàssics.

Entre nosaltres, després de reafirmar-nos en el retorn dels clàssics de cadascún que, de moto propi, havien tornat a nosaltres, com un fet curiós però inevitable, com un símptoma d'esperança i de retorn al bon camí després de perdre el nord aquest 2009, també va sortir un tema igualment inevitable: "Quants anys deu tenir, ja, en Rohmer?"... Una mica de Viquipèdia i, amb les mans al cap i el cor petit, vem dir: "Qualsevol dia se'ns mor..."
Avui ha arribat el dia.

Bones festes i bon any!

2009-12-21T10:39:00.005+01:00

Que passeu unes bones festes i tingueu un bon any 2010! Us felicitem amb una postal feta per tota la família, i amb un Pare Noël molt especial que ha fet la Zöe. Per l'afició que té, les estones que hi passa i la dedicació que hi posa, podriem dir que aviat serà del gremi!
Doncs això, que tingueu unes bones festes i un feliç any nou!

Book animat

2009-10-30T12:45:00.002+01:00

Fa un temps vem fer un vídeo que recollia algunes imatges de la pàgina web i que vem utilitzar com a book animat per mostrar a algun editor.
La música és de la cantant Eddi Reader... Una amiga de la família! Només per la cançó ("Roses" - del seu darrer disc "Love is the way") ja val la pena. La de dies que ha sonat a casa aquesta cançó!

Nens incansables!

2009-10-30T11:41:00.003+01:00

Entre algunes de les feines que vem fer aquest estiu, hi havia uns petits dibuixos per la prestitgiossssa "National Geographic Society" (Kids). Era un "clapping pattern" per a un joc de picar de mans. Vem provar de posar-los en moviment... i encara no han parat! En un principi et fan gràcia... després et cansen. Són estressants!!!

Operació frankfurt!

2009-10-26T17:25:00.003+01:00

Aquest és el nom en clau amb que vem batejar aquest encàrrec de Cavall Fort... Operació Frankfurt!
Són els dibuixos d'un reportatge sobre la cadena de restaurants Viena. Ens ho hem près molt seriosament, ens hem documentat i, fins i tot, hem fet una mica de treball de camp - un ressopó de camp!- i hem anat a degustar alguns dels seus entrepans especials... I podem certificar que estan molt bons.
Esperem que, properament, ens demanin els dibuixos dels restaurants Tagliatella, el Celler de Can Roca i el Bulli! També estem oberts a algun japonès o bodega andalusa...
Sinó, també estem disposats a fer qualsevol gargot algun dijous en algun restaurant on es faci paella! Si és per ajudar a difondre la cultura gastronòmica, per nosaltres, que no quedi!
Anirem a buidar plats on faci falta!

Tot recordant Josep Vila-Closes

2009-10-26T15:43:00.009+01:00

Fa uns dies que es va tornar a inaugurar el nou parc "Pintor Josep Vila-Closes", un parc polèmic construït al nostre antic barri de la Plaça Catalunya.
Aquest parc sembla que no és del gust de gairebé ningú: les seves estructures metàl·liques recorden tothom a la presó de Guantánamo... Però el seu nom entranyable sí que fa consens: el parc s'ha dedicat al pintor Josep Vila-Closes, un personatge molt estimat i recordat a la ciutat de Manresa.
A finals de setembre, l'Associació de veïns ens va demanar si ens voliem sumar a la festa d'homenatge a la família del pintor i de participar en la re-inauguració del parc, i ho vem fer: amb un dibuix del pintor, realitzant una mica el desig de tothom de veure'l a ell pintant a l'aire lliure, en el parc que porta el seu nom.

Tot i que directement no ens vem arribar a conèixer, (encara que ens consta que ell seguia el que feiem), amb el temps i gràcies al treball de recerca que vem realitzar per l'exposició i la biografia del dibuixant manresà Joan Vilanova, el vem poder anar coneixent de mica en mica, sobretot a través de la seva vídua, la Teresa Roca.

Per tant, els hi debíem, tant a ell com a ella!

A ell, per haver sigut un dels millors amics de Vilanova, d'aquells que el van acompanyar gairebé tota la vida i fins quasibé el dia de la seva mort, anant-lo a visitar a casa i fent-li companyia sempre que podia, quan Vilanova ja no podia sortir...
I també per haver sigut ànima i frontisa que va empènyer, aglutinar i liderar tota mena d'iniciatives culturals i artístiques a Manresa, entre ells el primer homenatge a Joan Vilanova.

I a la Teresa, per la seva amabilitat, cordialitat i complicitat extrema, vaja, per ser com és!
Anar-la a veure per parlar d'aquells anys que ells van viure, era una alenada d'aire fresc que cada vegada ens renovava les energies per continuar endavant amb un projecte plè d'obstacles, però del qual, al final, i gràcies als que ens van ajudar i animar, en va sortir una biografia que va valdre la pena d'escriure.
La Teresa, no només ens va obrir les portes de casa, i dels àlbums de fotografies, sinó que ens va permetre entrar al taller del Josep, que encara avui es manté intacte, tal com ell el va deixar quan se'n va anar.
Aquell dia va ser especial... No creiem en els fantasmes... Però si en les presències.
I la del Josep omplia tots els racons d'intimitat... No és d'estranyar que cada vegada que n'obrin la porta, ho facin amb una esgarrifança, perquè realment, sense haver-hi estat mai abans, notaves com si, quan giressis el cap, l'haguéssis de veure passar o assegut pintant o preparant alguna tel·la... Vaja, en realitat potser hi era!

Va ser una d'aquelles tardes inoblidables, que vem viure buscant material per la biografia de Vilanova... Com la tarda que vem passar al costat d'un altre dels amics, ara desaparegut, de Vilanova: en Ramon Salisi.
També amb ell es va produïr un instant màgic, el de la papallona groga voleiant pel menjador, davant l'extraordinària normalitat amb que hi convivia en Ramon...
Mirat ara amb conjunt i amb la perspectiva del temps, estem molt contents d'haver pogut fer el llibre i haver tingut l'oportunitat encara de parlar amb algun d'ells o amb el seu entorn... Aquells artistes tenien alguna cosa... I no era, en tot cas, només l'obra!
Ells eren fets d'una pasta especial, i tota la tinta que es gasti parlant d'ells serà poca cosa!

Algun dia penjarem la biografia en un blog, si cal per entregues, com feia Joan Vilanova quan es trobava davant d'un ocell engabiat... Li obrirem les portes, peti qui peti, per deixar-la volar... Amb platafórmula o sense!

Mentrestant, anirem esperonant que les famílies, amics... Tothom qui pugui i vulgui continuï parlant i treballant per la memòria del grup del Gremi de Sant Lluc. I, per poc que poguem, també nosaltres seguirem recollint les seves històries, per poder-los mantenir vius en el record de tothom. De fet, Vilanova i la seva vida, continuen presents en la nostra vida... I en els nostres projectes de futur! (i hasta aquí puedo leer...)

Normalment no acostumem a penjar fotos, però com que la Teresa ha sortit tan maca... No hi tornarem més... Perdoneu les disculpes...!

Coses menudes!

2009-09-16T17:54:00.003+02:00

He recopilat una colla d'esbossos fets als marges, repartits en diferents fulls i diferentes llibretes. Coses que de vegades serveixen i d'altres que de vegades queden perdudes entre altres esbossos... Són cosetes menudes, que són divertides de dibuixar!

La bruixa i el gos curt de vista

2009-09-14T11:09:00.004+02:00

Pengem algunes imatges de l'altre encàrrec d'Edicions del Pirata. Es tracta d'un conte d'una nova col·lecció, que és tot un experiment!
Un conte amb història, amb els dibuixos en blanc i negre, perquè els nens puguin acolorir les boniques i fantàstiques il·lustracions, i deixar-les en un grapat de gargots irreconeixibles... Amb molt bones intencions per part dels nens, que rebran, evidentment, tots els elogis familiars, després del seu acte de deconstrucció artística!
És molt recomanable, editorialment, que els pares en comprin dos: un per pintar i l'altre per preservar... La seva autora i editora, Maria Grau, us estarà més que agraïda!

Jo mentre no vegi el resultat dels nens, en tinc més que suficient! Tot i que des d'aquí podriem obrir un concurs públic, per tots aquells petits artistes que vulguin enviar-nos el resultat digitalitzat d'aquesta col·laboració a cegues, al més pur estil surrealista del cadàver exquisit! Els dibuixos que ens enviin, els penjarem en aquest blog, fent constar el nom del seu acoloridor! I rebran un dibuix inèdit via correu electrònic!
Com ens enrollem! Que guays que som! Per què els editors no ho veuen més sovint i ens proposen coses més interessants i creatives?

Mentrestant us deixem unes mostres del llibre. Quan el dibuixava, pensava en aquells dibuixos enormes, tipus poster, que hi havia a la meva escola quan era petit: eren uns cartrons grans, debien fer més d'un metre, amb escenes sovint urbanes, plenes de detalls. M'encantava mirar-me-les! Ja venien pintades, però. Em sembla que algunes eren de la Carme Soler Vendrell...
M'encantaria, algun dia, poder convertir algun dibuix en poster, calendari, puzzle... Perquè aquest tipus d'imatge és la que t'impacta quan ets petit. No perquè recordin el teu nom, de petit només coneixies el Picanyol i la Pilarin! Però si perquè recordin alguna imatge i quan potser la retrobin de grans, la puguin reconèixer. Quan m'ha passat a mi, m'he sentit transportat en el temps, i voldria que, a través d'algun dels meus dibuixos, algun nen pogués sentir aquesta sensació.

El problema amb els Ferivals

2009-09-14T10:51:00.004+02:00

Aquest mes d'agost hem estat enfeinats. Hem treballat en un parell de llibres per l'editorial "Edicions del Pirata". Aquests són alguns dels dibuixos per la novel·la juvenil "El problema amb els Ferivals", de la col·lecció El pirata verd, de l'autor Pau Joan Hernàndez.
Una novel·la a mig camí entre el misteri, la paranoia i la comèdia!
Que què coi són els Ferivals? Ah amics! Aquí hi ha el misteri! Aquestes festes de Nadal trobareu la resposta a les llibreries!

Quim & Mica

2009-08-25T17:41:00.003+02:00

Pengem l'enllaç de la web de la Universitat Politècnica de Catalunya, amb qui hem estat treballant en una web didàctica, per despertar la curiositat dels escolars sobre el món de la química. Per ells vem crear els personatges del Quim i la Mica (llegits junts "química"), que van guiant el visitant de la web per la taula periòdica dels elements químics, pel seu origen, les seves aplicacions, etc.
Ha estat un treball evolutiu, una web que va creixent i on es van incorporant noves seccions, nous apartats, jocs... Pel que ens expliquen, la web és molt visitada i molt apreciada per mestres i alumnes.
Per nosaltres, ha estat un encàrrec que ens ha permès conèixer el món de les webs didàctiques i el material interactiu. Ha estat divertit treballar amb un equip d'informàtics que duien a terme les nostres indicacions, poder pensar en l'arquitectura i la narrativa de la web, en com han de funcionar els jocs, planificar les cortinetes d'entrada, etc. Un luxe!

Podeu veure les pantalles fetes fins el moment a:
www.taulaperiodica.upc.edu

La Barcelona modernista de 1909

2009-08-05T18:55:00.004+02:00

Penjo els dos dibuixos que hem fet pel llibre "Mi primera historia de España", per l'editorial RBA - Molino. Una seqüela de "La meva primera història de Catalunya".
Com bé diu el tòpic sobre les segones parts... Corroboro que no són bones.
La veritat és que en aquest segon llibre no hi ha hagut aquella complicitat, ni aquell esperit de projecte col·lectiu que va respirar aquella edició de la història de Catalunya... Qui sap? Potser la manca de feeling entre les diferents comunitats de l'estat espanyol, ha traspassat a l'àmbit dels il·lustradors... No ho se.
Però la veritat és que tothom ha treballat a la seva, que en general és el més habitual, però a mi m'hagués agradat més pensar que, tot i les distàncies geogràfiques (i potser polítiques i culturals), es podia haver creat un bon clima de projecte comú.
Senzillament hi ha hagut incomunicació total entre els dibuixants.
I això, personalment, m'ha afectat en la motivació.
Tot i que des del primer dia vaig estar molt agraït i content que la Mar Peris, l'editora, m'encarregués de repetir l'experiència per un nou projecte, i també pel fet que l'editorial pensés en mi per il·lustrar el modernisme, la millor etapa artística, al meu parer, que ha viscut Catalunya. La millor època política, esperem que arribi aviat i que la poguem viure... Sols! No se si m'enteneu!
Bla, bla, bla... I encara no he dit res dels dibuixos en sí!
Bé, han estat mesos de feina, de documentar-se i treballar-hi molt! Però, tot i que he patit molt, també ho he disfrutat moltíssim. Aquest periode és especialment agraït de dibuixar, m'encanta la roba, els pentinats, els edificis, els cotxes, bicicletes, cavalls, tramvies... Aaaaah!
He Gaudí-t molt podent dibuixar aquesta escena, i podent homenatjar a grans artistes com el pintor Ramon Casas i el gran dibuixant Apel·les Mestres.
Ha estat llarg i cansat, però ha valgut la pena!
Siusplau, si algú vol deixar algun comentari, ho pot fer, però agraïré que ningú més hem faci LA PREGUNTA, que no té resposta, de "quan has trigat a fer aquest dibuix?"... Aneu-vos-en a cagar!

Doncs apa, segurament que d'aquí a uns dies aniré penjant esbossos d'aquest dibuix, i us explicaré EL MEU MÈTODE DE TREBALL, el que alguns han anomenat "fas feina en va, burro... vols dir que et surt a compte?" (vegi's aquí implícita la segona pregunta que no se m'ha de fer: "vols dir que et surt a compte?"... Vés a cagar!).

Doncs res... D'aquí a uns dies, esbossos a llapis i material inèdit, altrament dit "maquetes, demos i bonus tracks".

Isaac

Algunes feines d'aquest any - 4a part

2009-07-16T10:54:00.017+02:00

Una altra selecció. En aquest cas, per un llibre d'educació per la ciutadania, per a l'editorial Casals.

Algunes feines d'aquest any - 3a part

2009-07-16T01:10:00.024+02:00

Una selecció dels dibuixos dels llibres de castellà que vem fer per l'editorial SM, aquest hivern passat.

Algunes feines d'aquest any - 2a part

2009-07-16T00:43:00.018+02:00

Ha arribat l'estiu, i amb ell una mica de temps per fer inventari d'algunes feines de l'any. Aquests dibuixos, igual que les dobles pàgines de còmic, van ser un encàrrec d'Enciclopèdia Catalana - Text.

Algunes feines d'aquest any - 1a part

2009-04-22T17:45:00.016+02:00

Uns còmics a doble pàgina, per les entrades d'unitat d'un llibre de castellà, per Text.

Una feinada gegaaaant!

2009-02-14T11:05:00.002+01:00

Com que som capgrossos, i cabuts amb la feina, i encara ens agrada fer les coses bé, pengem una doble pàgina de còmic, d'un llibre de text per Text (Enciclopèdia C.). Francament, a casa no som gaire de festes populars, les vem aborrir de petits! Però, ai làs! Com canvien les coses quan tens nens! Després dels dos mesos que l'exposició de Vilanova va estar al Centre Cultural del Casino, i d'anar-hi dia sí dia també amb la Zöe, acabada l'exposició (i després de les vacances d'estiu), a finals d'agost es va inaugurar a la mateixa sala una exposició dels gegants i els nans de la ciutat, que la Zöe va visitar varies vegades, amb nosaltres, els avis, i l'escola.
És trist comprovar que, passat el temps, el que queda de tot plegat és que, quan ens acostem al Casino, la Zöe sempre diu: Anem a veure els gegants??? Però ni un trist record de Vilanova!
(Tot i que s'ha de dir en defensa seva que, sempre que veu la Seu diu: Mira! La casa del Vilanova!")
Així que ens hem rendit a l'evidència que, en aquesta edat, serem més guays si li dibuixem i pintem una estampa tòpicopopular, que hi surtin els gegants i els nans, que escriure una biografia d'un dibuixant que tenia un talent de gegant! Bé, Vilanova va dibuixar com ningú les tradicions i el folklor manresà... I no li va anar malament!

Una mà plena de felicitaaaaaat!

2008-12-22T19:39:00.004+01:00

Moooooolt bones festes per tothom!!! Que passeu uns dies feliços i que comenceu l'any amb bon peu!
Nosaltres us oferim una mà, per tot el que us faci falta!
Una abraçada ben forta per tots i totes!

Isaac, Annabel Zöe i Totoro

Una portada especial

2008-12-22T12:50:00.004+01:00

Aquests dies hem estat acabant una coberta, portada i contra, per la revista Enclusa, de l'empresa Oliva Torras. Un encàrrec singular, per celebrar els 10 primers números de la publicació.
Ha estat una feina amb total llibertat i molt agraïda de fer!
Ens agradava la idea de fer un dibuix d'una nau industrial, plena de grues, de greix, caixes i palets, i convertir el que semblaria un lloc gris i fred, en un ambient plè de colors vius i llampants, contrastats per la llum que es filtra a través dels finestrals.
Voliem una il·lustració optimista i plena de llum, amb uns colors cremadíssims, però sense descuidar el realisme. Ens agradaria pensar que més d'un treballador s'ha mirat un matí la mateixa nau i, després d'haver vist la portada, l'ha trobat més càlida, més acollidora, més viva.
Algú diria que, com sempre, ens agrada modificar la realitat... No és cert, ens agrada mirar la realitat, que no és més que una cosa subjectiva, i reflectir-la com la veiem.
Aquesta discussió l'hem tingut amb molts amics.
Personalment, trobo massa fàcil la il·lustració evasiva o la literatura fantàstica... El bonic és saber reinterpretar la realitat i, amb els mateixos elements, proposar una nova mirada, potser buscant la seva poesia...
Sense edulcorants artificials ni ballarines amb tu-tú... Tothom que l'ha vista ens ha fet el mateix comentari: és una il·lustració que agrada de mirar i no deixa de ser una trista nau industrial!

Postal d'estiu / 2008

2008-12-22T12:48:00.001+01:00

Segurament que molts heu rebut la nostra postal d'estiu. És costum a casa nostra buscar excuses per enviar postaletes... La rentrée, les vacances d'estiu, nadal, primavera, de vegades any nou...
Durant l'any sempre hi ha algun dibuix d'encàrrec que l'acabem reciclant o reconvertint en imatge de postal. D'aquesta n'estem força contents, pensada com a proposta de portada per una revista (que mai no vem presentar) ha acabat sent per vosaltres!
Una sort! De ben segur que, si hi hagués hagut el filtre de l'encàrrec, hauriem perdut algun ingredient pel camí! De vegades cal renunciar a l'encàrrec per acabar fent una mica d'obra pròpia!

Nit de bruixes

2008-12-22T12:43:00.003+01:00

Aquesta il·lustració va ser un encàrrec de Josep M. Aloy per la setmana del llibre infantil de Manresa, per ambientar una xerrada amb la Maite Carranza, autora de la trilogia de "La guerra de les bruixes". Se'n va fer un plotter enorme! De més d'un metre!
No està inspirat en cap personatge concret. Com que no haviem llegit els llibres, va ser una bruixa més, com les que els alumnes d'algunes escoles van fer arribar per acabar d'ambientar la sala.
Sense que s'hi assembli gens, jo tenia al cap la Kiki, la bruixa d'en Miyazaki! No se per què m'agradava pensar que era un híbrid entre la pipi langstrum i ella... El que donaria per una pel·lícula d'animació de Ghibli, adaptant un guió d'Astrid Lindgren!!!
I jo fent la creació de personatges, per fer-ho encara més idíl·lic!

El dibuix de la bruixa, des del primer dia va agradar molt a la Zöe, li agradava mirar-lo i ens demanava que li ensenyessim una vegada i una altra. Així que fa uns dies vaig recuperar alguns esbossos amb versions prèvies de la bruixa, i en vaig trobar un que, passat un temps, sembla com si hagués fet la Zöe disfressada! Així que la vaig agafar, hi vaig posar una mica de color i li vaig ensenyar... Quin èxit! No hi ha res com tenir un públic tan agraït!

Esbossos pel TAM - TAM

2008-12-22T12:36:00.002+01:00

Per fi un encàrrec amb possibilitats!
El projecte no té massa via comercial a les llibreries, i no és un encàrrec gens rendible... Però després de tot l'any fent llibre de text un necessita de tant en tant fer un treball més personal!
Tot i que havia de ser molt senzill, molt infantil, per nens de 4 anys (primers lectors), no vaig voler renunciar a un dibuix ben fet i acabat. No entenc aquesta tendència editorial o dels mateixos autors, a simplificar fins el naïf per sistema les coses destinades a aquesta franja... Al contrari! precisament a aquesta edat és quan més es fixen en els detalls i quan més necessiten associar la realitat amb els dibuixos, identificant la representació gràfica amb el referent.
Tenen tota una vida per aprendre a interpretar estils més simplificats o distorsionats o propostes més trencadores.
És molt curiós com la nostra filla, amb un any i mig, es mirava amb interès i sense problemes una pel·lícula com "Totoro", amb un dibuix força realista, i entenia el que veia... Quan, sovint, moltes de les coses que sortien representades a la pel·lícula no les havia vist mai: camps d'arròs, panotxes de blat de moro, cases i vehicles que aquí no existeixen i un llarg etc.

En un moment tan primerenc de la lectura, en que el text està simplificat a una sola línea, la lectura del dibuix ha de permetre la recreació i la comprensió de més matisos de la història.
Pot aportar el clima, ambientació, detalls i anècdotes sobre els personatges... Tot el que el text no pot dir, a l'anar adreçat a lectors que comencen.

Sinó és així, aquests llibres, amb tan poques paraules i amb dibuixos tan simples, acaben sent molt buids i poc interessants...
Ja no només ho penso com a il·lustrador sinó com a pare, quan compro un llibre ho faig buscant les possibilitats que la il·lustració m'ofereix, per poder estar una estona amb la Zöe, comentant i descobrint detalls divertits que hi ha en els dibuixos.

El regal de la Mireia / TAM - TAM

2008-12-22T01:46:00.003+01:00

Alguns dels dibuixos pintats i definitius del Tam - Tam.
El primer dibuix, tota una declaració de principis!
Tot el llibre està plè de referències i detalls, que es poden seguir, tan si ets un nen com un de gran! Hi ha homenatges i referents actuals... Ha costat! Però en sortim satisfets!
Ara només desitgem que no hagi de passar tant de temps fins a poder tornar a fer una altra feina interessant!
Esperem que a vosaltres també us agradin!

Macedònia artística!

2008-12-22T01:27:00.004+01:00

2a festa d'aniversari de la Zöe al terrat. Invitació familiar al gran esdeveniment!

1a festa d'aniversari de la Zöe al terrat.

Portada i contraportada del conte "Espurna, la petita fada del bosc", que vem fer per celebrar el 25è aniversari de l'escola de la Zöe. Va ser un conte escrit a sis mans, amb la filigrana que això comporta! Després de convèncer al Pep Molist que era possible escriure un conte entre tots tres!
Evidentment el treball no ens va satisfer del tot a cap dels tres... Però col·laborar sempre és interessant i necessari, i més en un projecte per l'escola de les nostres filles.
A nosaltres ens agradava la idea del personatge... Una espurna (nom de l'escola) que infon bon rollo pertot! Llàstima que el bon rollo sigui efímer...

Un parell de dibuixos d'un encàrrec per les colònies d'una escola de Vilafranca.

Dibuixos per un llibre d'història

2008-12-22T01:03:00.003+01:00

Pengem algunes imatges d'un llibre d'història que vem acabar a principis del 2008, per l'editorial Vicenç Vives. Una feinada! D'aquelles que al final en el resultat hi veus més el que no t'han deixat fer que el que ha quedat. És una llàstima que alguns treballs es vegin tan afectats pels constants canvis i les diferents opinions dels editors que ho han de supervisar... És com el joc del telèfon o dels disberats! Tothom hi diu la seva, el criteri propi queda difuminat per no dir desaparegut!
I en aquest cas el color va ser del que més va rebre!

Vostè està aquí... Nosaltres no hi erem!

2008-12-22T00:05:00.008+01:00

Amb una mica de vergonya recuperem el blog!
Ja fa més d'un any de l'últim post... Però la veritat és que hem estat molt enfeinats amb un projecte amb el que portem gairebé dos anys. Alguns que ens coneixeu ja sabeu del que parlem...

Ha estat un procés d'immersió en la vida i en l'obra d'un gran dibuixant. Aquest any 2008 a Manresa hem celebrat el centenari del naixement del dibuixant Joan Vilanova i Roset del qual, des del 24 d'abril fins el 29 de juny es va fer una gran exposició, (Re)descobrir Vilanova, al Centre Cultural del Casino de Manresa, que vem comissariar.

El procés ha sigut molt llarg, però molt interessant, i pel camí hem descobert i aprofundit en l'obra i en la vida de Vilanova. També hem pogut conèixer moltes persones, tan del seu entorn com de professionals amb els que hem col·laborat.
El camí ha sigut llarg, tant que fins i tot hi hem perdut un amic, una de les primeres persones amb qui vem parlar, amb qui de seguida vem connectar tot i la gran diferència d'edat, i que, des de llavors, amb la seva simpatia i la seva entranyable saviesa, s'ha anat fent present en les nostres vides: Ramon Salisi, que malauradament ens ha deixat aquesta setmana. Ens en anirem a fer unes braves i uns berberetxos a la bodega en el teu honor Ramon! Com a tu t'agradava! Què coi! I sàpigues que, amb platafórmula o sense, poques vegades s'ha despedit ningú d'una manera tan emotiva!
És una llàstima que no hagi sigut a temps a llegir la biografia que aquests dies estem enllestint.
Com que no ens volem allargar més, farem una cosa: algun dia, quan tot s'hagi acabat del tot, omplirem el blog de Joan Vilanova, amb tot el material, tant de l'audiovisual que també hem fet, com de la recerca de documentació gràfica, etc. I ja penjarem l'enllaç!

A partir d'ara, només us atabalarem amb dibuixos.

Els pirates de Lampedusa

2007-11-05T11:51:00.000+01:00

Després d'uns dies de molta feina i poca activitat al blog, tornem a penjar algunes feines que hem acabat aquests dies.
Aquesta l'arrossegàvem des de l'estiu... Un encàrrec per Cruïlla pel tercer llibre (i segurament l'últim) d'en Gorka i les aventures del Verdera, escrits pel Josep Lorman.

Aquest ha estat un encàrrec també una mica atípic, extranyament els llibres anteriors (el primer, es va haver de fer en un mes, el segon en un mes i mig...) van ser encàrrecs llampec, i en canvi aquest últim hem anat sobrats de temps, però com sempre he hagut de córrer a l'hora d'entregar, s'han de respectar les tradicions!
Si tens temps, no acabes de veure mai els dibuixos definitius, i et poses a tocar i retocar... I t'hi podries estar eternament.
A tall d'anècdota: sujuru que la nit abans d'entregar, vaig voler canviar un personatge que duia una pistola... No m'acabava d'agradar... I ara, que ja està entregat, encara el tornaria a tocar!

Però bé, ara ja està. És una llàstima que el Lorman decideixi acabar la sèrie aquí!
El personatge no esta esgotat, i els arguments podrien continuar evolucionant i fent créixer els personatges. Des d'aquell primer El nen que jugava amb les balenes, (que va ser el llibre més venut de la col·lecció el 2005-06, que ens va merèixer un premi i ens va permetre conèixer en Lorman), fins aquest tercer, les històries han anat canviant cap a una aventura més típicament de thriller juvenil.
És una pena que decideixi tancar aquí la sèrie... Jo ja em veia formant tàndem amb el Lorman, com un Junceda i un Folch i Torras (apa aquí!). Però bé, ha estat molt bé mentre ha durat! Per a mi ha sigut, durant el temps que ha durat, l'únic contacte amb el còmic. Després de tots aquests anys dedicat a la il·lustració més infantil, cada nou llibre jo me l'he plantejat com si es tractés d'un àlbum per Casterman! Amb molts menys dibuixos, clar, de 46 pàgines a 8 il·lustracions i una portada, però bé encara que sintètic, per mi era com treballar en un còmic: documentació, personatges, enfoc... Bé, que mirava que quedés tan bé com jo ho podia arribar a fer en cada moment. Imagino que algun dia un jove lector contemplarà els dibuixos dels tres llibres i dirà "són com un còmic" i així en la justícia còsmica que existeix només dins el meu cap, jo podré morir tranquil, perquè, per aquell nen (i només per aquell nen, que trist), jo vaig ser un dia dibuixant de còmic!
No, no, no m'he fumat res, és que tot i que cada dia em sento més preparat per començar els projectes de còmic que hem anat escrivint amb el temps, també veig que la feina d'il·lustrador em té massa absorbit com per plantar-me i llençar-me de cap al còmic... Amenaço: algun dia ho faré! I veuran la llum "La carta submundi", amb les aventures del Capità Bern i el Seadelphis... L'Ed començarà els seus viatges cap al més profund per conèixer els seus origens, i algun dia tornarà a sortir el tren del Conte d'atzar... I tantes i tantes històries embastades, guions, projectes, somnis... I cabòries!!! Ja semblo l'Estevet de l'Auca del Senyor Esteve, lamentant-me de la vida que no he dut!

A VEURE SI FA HISTÒRIA!

2007-09-23T12:48:00.000+02:00

Aquesta setmana hem rebut els llibres de "La meva primera Història de Catalunya", el darrer llibre en què hem participat. Diem que hem participat perquè és un llibre col·lectiu, fet entre dotze il·lustradors.

Ha estat genial poder col·laborar amb tan bona sintonia amb alguns dels millors il·lustradors de Catalunya! Susanna Campillo, Lluís Farré, Maria Espluga, Cristina Losantos, Pep Brocal, Mercè Canals, Jordi Vila, Carme Julià, Sebastià Serra, Francesc Rovira i Monse Fransoy.

I per mi, ha estat un repte poder estar a l'alçada, sent com crec que sóc el més jove de tots... glups!
Sempre és d’agrair que algú pensi en tu per un projecte com aquest. Per nosaltres, la nostra fada padrina, a qui li devem de ben segur aquest honor una vegada més, ha estat com sempre la Teresa Duran. Un mooooltes gràcies per ella!

Aquest ha estat un projecte atípic, que hem treballat amb molt de temps i amb molt bona planificació per part de l’editora, la Mar Peris, que ha estat la mar de pacient amb tots nosaltres! També un agraïment per ella!

Ja sabem que normalment no s’acaba fent gaire de parlar bé dels projectes en que has participat, sempre hi ha coses, sobretot presses! I al final nervis! Però aquest cas ha estat diferent. Sobretot per les reunions col·lectives amb l’editorial i els autors, que han servit per conèixer-nos i descobrir que la vida de l’il·lustrador és trista i solitària (quin descobriment!).

No diria res de tot això si no tingués l’esperança que aquest bon rollo i aquesta manera de treballar s’encomanés al món editorial... Una utopia!

El bon rollo que es va crear des del primer dia amb els il·lustradors ha sigut molt positiu pel llibre. El fet que ens anéssim enviant esbossos i dibuixos, a mesura que anàvem avançant, despertava l’enveja sana i les ganes de superar-se! Això no surt mai a compte, però sempre està bé que passi de tant en tant!

A més, l’editorial té previst fer una presentació del llibre al Museu d’Història de Catalunya, i ja ha començat a promocionar el llibre (com a mínim a la premsa comarcal), doble pàgina en el suplement Presència! Inaudit! Quan et diuen que faran promoció, la fan! Increïble!

Pel proper projecte, si és amb aquestes condicions, compteu amb nosaltres!

ALBERT VERD

2007-09-13T13:37:00.001+02:00

On travaille depuis certain temps en un personnage qui s'appelle Albert Vert, ce sont des histoires pour les enfants qu'on voudrait presenter à une maison d'édition ou une magazine...
Pour le moment c'est seulement un projet comme beaucoup d'autres, mais on verra!
Maintenant on veut trouver un style et une couleur pour ces histoires!

Gènesis tipogràfic

2007-09-09T14:23:00.002+02:00

Fa poc va ser el primer aniversari de la Zöe i hem volgut recuperar l'animació que vem fer per dir a tothom que la Zöe havia nascut. És una animació completament feta amb tipografia, jugant amb el grafisme del seu nom. És un experiment curiós, molt senzill però alhora molt laboriós!
Per tots aquells que encara no l'hagueu vist!

CUL DE POU DE SETEMBRE

2007-09-03T20:22:00.000+02:00

L'acudit de la portada del Cul de Pou (El Pou de la Gallina) de l'Isaac d'aquest mes... Encara és inèdit! Ens solidaritzem amb el Manel i la llibertat d'expressió!

Re-news

2007-08-20T20:49:00.000+02:00

...et le personnage pour le même projet! Il s'agit de l'inventeur du sous-marin. C'était un catalan, Narcís Monturiol, et le sous-marin était l'Ictineu.

News

2007-08-20T20:34:00.000+02:00

Alors, voilà le super-dessin! C'est pour une histoire de Catalunya... On y a travaillé fort, comme d'habitude: le dessin c'est d'Isaac et la couleur d'Annabel.
À paraître chez RBA à la rentrée...

2007-01-03T20:08:00.000+01:00

Avui, dimecres 3 de gener de 2007 ens hem decidit a crear el nostre primer blog. Encara estem de proves... Però mirarem de poder tenir una constància en publicar... Que no la tindrem, això segur!
Però bé, la intenció hi serà!

Mais on va essayer d'écrire en français...