dimecres, 5 d’agost del 2009

La Barcelona modernista de 1909

Penjo els dos dibuixos que hem fet pel llibre "Mi primera historia de España", per l'editorial RBA - Molino. Una seqüela de "La meva primera història de Catalunya".
Com bé diu el tòpic sobre les segones parts... Corroboro que no són bones.
La veritat és que en aquest segon llibre no hi ha hagut aquella complicitat, ni aquell esperit de projecte col·lectiu que va respirar aquella edició de la història de Catalunya... Qui sap? Potser la manca de feeling entre les diferents comunitats de l'estat espanyol, ha traspassat a l'àmbit dels il·lustradors... No ho se.
Però la veritat és que tothom ha treballat a la seva, que en general és el més habitual, però a mi m'hagués agradat més pensar que, tot i les distàncies geogràfiques (i potser polítiques i culturals), es podia haver creat un bon clima de projecte comú.
Senzillament hi ha hagut incomunicació total entre els dibuixants.
I això, personalment, m'ha afectat en la motivació.
Tot i que des del primer dia vaig estar molt agraït i content que la Mar Peris, l'editora, m'encarregués de repetir l'experiència per un nou projecte, i també pel fet que l'editorial pensés en mi per il·lustrar el modernisme, la millor etapa artística, al meu parer, que ha viscut Catalunya. La millor època política, esperem que arribi aviat i que la poguem viure... Sols! No se si m'enteneu!
Bla, bla, bla... I encara no he dit res dels dibuixos en sí!
Bé, han estat mesos de feina, de documentar-se i treballar-hi molt! Però, tot i que he patit molt, també ho he disfrutat moltíssim. Aquest periode és especialment agraït de dibuixar, m'encanta la roba, els pentinats, els edificis, els cotxes, bicicletes, cavalls, tramvies... Aaaaah!
He Gaudí-t molt podent dibuixar aquesta escena, i podent homenatjar a grans artistes com el pintor Ramon Casas i el gran dibuixant Apel·les Mestres.
Ha estat llarg i cansat, però ha valgut la pena!
Siusplau, si algú vol deixar algun comentari, ho pot fer, però agraïré que ningú més hem faci LA PREGUNTA, que no té resposta, de "quan has trigat a fer aquest dibuix?"... Aneu-vos-en a cagar!

Doncs apa, segurament que d'aquí a uns dies aniré penjant esbossos d'aquest dibuix, i us explicaré EL MEU MÈTODE DE TREBALL, el que alguns han anomenat "fas feina en va, burro... vols dir que et surt a compte?" (vegi's aquí implícita la segona pregunta que no se m'ha de fer: "vols dir que et surt a compte?"... Vés a cagar!).

Doncs res... D'aquí a uns dies, esbossos a llapis i material inèdit, altrament dit "maquetes, demos i bonus tracks".

Isaac

2 comentaris:

julve ha dit...

són fantàstics, isaac! un gran esforç documentació.
per cert, el de la carpeta ets tu amb bigoti? heh, he...

salut!

isaac bosch ha dit...

Ei Òscar!
Merci pel comentari.
No! No sóc jo el del bigoti. Ho vaig pensar: posant aquest personatge aquí al davant, amb carpeta... Corria el risc que algú pensés que era jo o algú a destacar... Però no. Els únics que surten, i fets expressament, són el pintor Ramon Casas, amb la pipa i el puro, i més a l'esquerra, al costat de la dona amb el mantó de Manila, el gran dibuixant Apel·les Mestres!
Sóc agosarat! Però posar-me entremig d'aquests... Gegants! Seria passar-me!

Apa, records!