Algunes feines d'aquest any - 1a part

Uns còmics a doble pàgina, per les entrades d'unitat d'un llibre de castellà, per Text.

Una feinada gegaaaant!

Com que som capgrossos, i cabuts amb la feina, i encara ens agrada fer les coses bé, pengem una doble pàgina de còmic, d'un llibre de text per Text (Enciclopèdia C.). Francament, a casa no som gaire de festes populars, les vem aborrir de petits! Però, ai làs! Com canvien les coses quan tens nens! Després dels dos mesos que l'exposició de Vilanova va estar al Centre Cultural del Casino, i d'anar-hi dia sí dia també amb la Zöe, acabada l'exposició (i després de les vacances d'estiu), a finals d'agost es va inaugurar a la mateixa sala una exposició dels gegants i els nans de la ciutat, que la Zöe va visitar varies vegades, amb nosaltres, els avis, i l'escola.
És trist comprovar que, passat el temps, el que queda de tot plegat és que, quan ens acostem al Casino, la Zöe sempre diu: Anem a veure els gegants??? Però ni un trist record de Vilanova!
(Tot i que s'ha de dir en defensa seva que, sempre que veu la Seu diu: Mira! La casa del Vilanova!")
Així que ens hem rendit a l'evidència que, en aquesta edat, serem més guays si li dibuixem i pintem una estampa tòpicopopular, que hi surtin els gegants i els nans, que escriure una biografia d'un dibuixant que tenia un talent de gegant! Bé, Vilanova va dibuixar com ningú les tradicions i el folklor manresà... I no li va anar malament!

Una mà plena de felicitaaaaaat!

Moooooolt bones festes per tothom!!! Que passeu uns dies feliços i que comenceu l'any amb bon peu!
Nosaltres us oferim una mà, per tot el que us faci falta!
Una abraçada ben forta per tots i totes!

Isaac, Annabel Zöe i Totoro

Una portada especial

Aquests dies hem estat acabant una coberta, portada i contra, per la revista Enclusa, de l'empresa Oliva Torras. Un encàrrec singular, per celebrar els 10 primers números de la publicació.
Ha estat una feina amb total llibertat i molt agraïda de fer!
Ens agradava la idea de fer un dibuix d'una nau industrial, plena de grues, de greix, caixes i palets, i convertir el que semblaria un lloc gris i fred, en un ambient plè de colors vius i llampants, contrastats per la llum que es filtra a través dels finestrals.
Voliem una il·lustració optimista i plena de llum, amb uns colors cremadíssims, però sense descuidar el realisme. Ens agradaria pensar que més d'un treballador s'ha mirat un matí la mateixa nau i, després d'haver vist la portada, l'ha trobat més càlida, més acollidora, més viva.
Algú diria que, com sempre, ens agrada modificar la realitat... No és cert, ens agrada mirar la realitat, que no és més que una cosa subjectiva, i reflectir-la com la veiem.
Aquesta discussió l'hem tingut amb molts amics.
Personalment, trobo massa fàcil la il·lustració evasiva o la literatura fantàstica... El bonic és saber reinterpretar la realitat i, amb els mateixos elements, proposar una nova mirada, potser buscant la seva poesia...
Sense edulcorants artificials ni ballarines amb tu-tú... Tothom que l'ha vista ens ha fet el mateix comentari: és una il·lustració que agrada de mirar i no deixa de ser una trista nau industrial!

Postal d'estiu / 2008

Segurament que molts heu rebut la nostra postal d'estiu. És costum a casa nostra buscar excuses per enviar postaletes... La rentrée, les vacances d'estiu, nadal, primavera, de vegades any nou...
Durant l'any sempre hi ha algun dibuix d'encàrrec que l'acabem reciclant o reconvertint en imatge de postal. D'aquesta n'estem força contents, pensada com a proposta de portada per una revista (que mai no vem presentar) ha acabat sent per vosaltres!
Una sort! De ben segur que, si hi hagués hagut el filtre de l'encàrrec, hauriem perdut algun ingredient pel camí! De vegades cal renunciar a l'encàrrec per acabar fent una mica d'obra pròpia!

Nit de bruixes

Aquesta il·lustració va ser un encàrrec de Josep M. Aloy per la setmana del llibre infantil de Manresa, per ambientar una xerrada amb la Maite Carranza, autora de la trilogia de "La guerra de les bruixes". Se'n va fer un plotter enorme! De més d'un metre!
No està inspirat en cap personatge concret. Com que no haviem llegit els llibres, va ser una bruixa més, com les que els alumnes d'algunes escoles van fer arribar per acabar d'ambientar la sala.
Sense que s'hi assembli gens, jo tenia al cap la Kiki, la bruixa d'en Miyazaki! No se per què m'agradava pensar que era un híbrid entre la pipi langstrum i ella... El que donaria per una pel·lícula d'animació de Ghibli, adaptant un guió d'Astrid Lindgren!!!
I jo fent la creació de personatges, per fer-ho encara més idíl·lic!



El dibuix de la bruixa, des del primer dia va agradar molt a la Zöe, li agradava mirar-lo i ens demanava que li ensenyessim una vegada i una altra. Així que fa uns dies vaig recuperar alguns esbossos amb versions prèvies de la bruixa, i en vaig trobar un que, passat un temps, sembla com si hagués fet la Zöe disfressada! Així que la vaig agafar, hi vaig posar una mica de color i li vaig ensenyar... Quin èxit! No hi ha res com tenir un públic tan agraït!

Esbossos pel TAM - TAM

Per fi un encàrrec amb possibilitats!
El projecte no té massa via comercial a les llibreries, i no és un encàrrec gens rendible... Però després de tot l'any fent llibre de text un necessita de tant en tant fer un treball més personal!
Tot i que havia de ser molt senzill, molt infantil, per nens de 4 anys (primers lectors), no vaig voler renunciar a un dibuix ben fet i acabat. No entenc aquesta tendència editorial o dels mateixos autors, a simplificar fins el naïf per sistema les coses destinades a aquesta franja... Al contrari! precisament a aquesta edat és quan més es fixen en els detalls i quan més necessiten associar la realitat amb els dibuixos, identificant la representació gràfica amb el referent.
Tenen tota una vida per aprendre a interpretar estils més simplificats o distorsionats o propostes més trencadores.
És molt curiós com la nostra filla, amb un any i mig, es mirava amb interès i sense problemes una pel·lícula com "Totoro", amb un dibuix força realista, i entenia el que veia... Quan, sovint, moltes de les coses que sortien representades a la pel·lícula no les havia vist mai: camps d'arròs, panotxes de blat de moro, cases i vehicles que aquí no existeixen i un llarg etc.

En un moment tan primerenc de la lectura, en que el text està simplificat a una sola línea, la lectura del dibuix ha de permetre la recreació i la comprensió de més matisos de la història.
Pot aportar el clima, ambientació, detalls i anècdotes sobre els personatges... Tot el que el text no pot dir, a l'anar adreçat a lectors que comencen.

Sinó és així, aquests llibres, amb tan poques paraules i amb dibuixos tan simples, acaben sent molt buids i poc interessants...
Ja no només ho penso com a il·lustrador sinó com a pare, quan compro un llibre ho faig buscant les possibilitats que la il·lustració m'ofereix, per poder estar una estona amb la Zöe, comentant i descobrint detalls divertits que hi ha en els dibuixos.

El regal de la Mireia / TAM - TAM

Alguns dels dibuixos pintats i definitius del Tam - Tam.
El primer dibuix, tota una declaració de principis!
Tot el llibre està plè de referències i detalls, que es poden seguir, tan si ets un nen com un de gran! Hi ha homenatges i referents actuals... Ha costat! Però en sortim satisfets!
Ara només desitgem que no hagi de passar tant de temps fins a poder tornar a fer una altra feina interessant!
Esperem que a vosaltres també us agradin!

Macedònia artística!

2a festa d'aniversari de la Zöe al terrat. Invitació familiar al gran esdeveniment!

1a festa d'aniversari de la Zöe al terrat.

Portada i contraportada del conte "Espurna, la petita fada del bosc", que vem fer per celebrar el 25è aniversari de l'escola de la Zöe. Va ser un conte escrit a sis mans, amb la filigrana que això comporta! Després de convèncer al Pep Molist que era possible escriure un conte entre tots tres!
Evidentment el treball no ens va satisfer del tot a cap dels tres... Però col·laborar sempre és interessant i necessari, i més en un projecte per l'escola de les nostres filles.
A nosaltres ens agradava la idea del personatge... Una espurna (nom de l'escola) que infon bon rollo pertot! Llàstima que el bon rollo sigui efímer...



Un parell de dibuixos d'un encàrrec per les colònies d'una escola de Vilafranca.

Dibuixos per un llibre d'història

Pengem algunes imatges d'un llibre d'història que vem acabar a principis del 2008, per l'editorial Vicenç Vives. Una feinada! D'aquelles que al final en el resultat hi veus més el que no t'han deixat fer que el que ha quedat. És una llàstima que alguns treballs es vegin tan afectats pels constants canvis i les diferents opinions dels editors que ho han de supervisar... És com el joc del telèfon o dels disberats! Tothom hi diu la seva, el criteri propi queda difuminat per no dir desaparegut!
I en aquest cas el color va ser del que més va rebre!

Vostè està aquí... Nosaltres no hi erem!

Amb una mica de vergonya recuperem el blog!
Ja fa més d'un any de l'últim post... Però la veritat és que hem estat molt enfeinats amb un projecte amb el que portem gairebé dos anys. Alguns que ens coneixeu ja sabeu del que parlem...

Ha estat un procés d'immersió en la vida i en l'obra d'un gran dibuixant. Aquest any 2008 a Manresa hem celebrat el centenari del naixement del dibuixant Joan Vilanova i Roset del qual, des del 24 d'abril fins el 29 de juny es va fer una gran exposició, (Re)descobrir Vilanova, al Centre Cultural del Casino de Manresa, que vem comissariar.

El procés ha sigut molt llarg, però molt interessant, i pel camí hem descobert i aprofundit en l'obra i en la vida de Vilanova. També hem pogut conèixer moltes persones, tan del seu entorn com de professionals amb els que hem col·laborat.
El camí ha sigut llarg, tant que fins i tot hi hem perdut un amic, una de les primeres persones amb qui vem parlar, amb qui de seguida vem connectar tot i la gran diferència d'edat, i que, des de llavors, amb la seva simpatia i la seva entranyable saviesa, s'ha anat fent present en les nostres vides: Ramon Salisi, que malauradament ens ha deixat aquesta setmana. Ens en anirem a fer unes braves i uns berberetxos a la bodega en el teu honor Ramon! Com a tu t'agradava! Què coi! I sàpigues que, amb platafórmula o sense, poques vegades s'ha despedit ningú d'una manera tan emotiva!
És una llàstima que no hagi sigut a temps a llegir la biografia que aquests dies estem enllestint.
Com que no ens volem allargar més, farem una cosa: algun dia, quan tot s'hagi acabat del tot, omplirem el blog de Joan Vilanova, amb tot el material, tant de l'audiovisual que també hem fet, com de la recerca de documentació gràfica, etc. I ja penjarem l'enllaç!

A partir d'ara, només us atabalarem amb dibuixos.

Els pirates de Lampedusa

Després d'uns dies de molta feina i poca activitat al blog, tornem a penjar algunes feines que hem acabat aquests dies.
Aquesta l'arrossegàvem des de l'estiu... Un encàrrec per Cruïlla pel tercer llibre (i segurament l'últim) d'en Gorka i les aventures del Verdera, escrits pel Josep Lorman.

Aquest ha estat un encàrrec també una mica atípic, extranyament els llibres anteriors (el primer, es va haver de fer en un mes, el segon en un mes i mig...) van ser encàrrecs llampec, i en canvi aquest últim hem anat sobrats de temps, però com sempre he hagut de córrer a l'hora d'entregar, s'han de respectar les tradicions!
Si tens temps, no acabes de veure mai els dibuixos definitius, i et poses a tocar i retocar... I t'hi podries estar eternament.
A tall d'anècdota: sujuru que la nit abans d'entregar, vaig voler canviar un personatge que duia una pistola... No m'acabava d'agradar... I ara, que ja està entregat, encara el tornaria a tocar!

Però bé, ara ja està. És una llàstima que el Lorman decideixi acabar la sèrie aquí!
El personatge no esta esgotat, i els arguments podrien continuar evolucionant i fent créixer els personatges. Des d'aquell primer El nen que jugava amb les balenes, (que va ser el llibre més venut de la col·lecció el 2005-06, que ens va merèixer un premi i ens va permetre conèixer en Lorman), fins aquest tercer, les històries han anat canviant cap a una aventura més típicament de thriller juvenil.
És una pena que decideixi tancar aquí la sèrie... Jo ja em veia formant tàndem amb el Lorman, com un Junceda i un Folch i Torras (apa aquí!). Però bé, ha estat molt bé mentre ha durat! Per a mi ha sigut, durant el temps que ha durat, l'únic contacte amb el còmic. Després de tots aquests anys dedicat a la il·lustració més infantil, cada nou llibre jo me l'he plantejat com si es tractés d'un àlbum per Casterman! Amb molts menys dibuixos, clar, de 46 pàgines a 8 il·lustracions i una portada, però bé encara que sintètic, per mi era com treballar en un còmic: documentació, personatges, enfoc... Bé, que mirava que quedés tan bé com jo ho podia arribar a fer en cada moment. Imagino que algun dia un jove lector contemplarà els dibuixos dels tres llibres i dirà "són com un còmic" i així en la justícia còsmica que existeix només dins el meu cap, jo podré morir tranquil, perquè, per aquell nen (i només per aquell nen, que trist), jo vaig ser un dia dibuixant de còmic!
No, no, no m'he fumat res, és que tot i que cada dia em sento més preparat per començar els projectes de còmic que hem anat escrivint amb el temps, també veig que la feina d'il·lustrador em té massa absorbit com per plantar-me i llençar-me de cap al còmic... Amenaço: algun dia ho faré! I veuran la llum "La carta submundi", amb les aventures del Capità Bern i el Seadelphis... L'Ed començarà els seus viatges cap al més profund per conèixer els seus origens, i algun dia tornarà a sortir el tren del Conte d'atzar... I tantes i tantes històries embastades, guions, projectes, somnis... I cabòries!!! Ja semblo l'Estevet de l'Auca del Senyor Esteve, lamentant-me de la vida que no he dut!

A VEURE SI FA HISTÒRIA!

Aquesta setmana hem rebut els llibres de "La meva primera Història de Catalunya", el darrer llibre en què hem participat. Diem que hem participat perquè és un llibre col·lectiu, fet entre dotze il·lustradors.

Ha estat genial poder col·laborar amb tan bona sintonia amb alguns dels millors il·lustradors de Catalunya! Susanna Campillo, Lluís Farré, Maria Espluga, Cristina Losantos, Pep Brocal, Mercè Canals, Jordi Vila, Carme Julià, Sebastià Serra, Francesc Rovira i Monse Fransoy.

I per mi, ha estat un repte poder estar a l'alçada, sent com crec que sóc el més jove de tots... glups!
Sempre és d’agrair que algú pensi en tu per un projecte com aquest. Per nosaltres, la nostra fada padrina, a qui li devem de ben segur aquest honor una vegada més, ha estat com sempre la Teresa Duran. Un mooooltes gràcies per ella!

Aquest ha estat un projecte atípic, que hem treballat amb molt de temps i amb molt bona planificació per part de l’editora, la Mar Peris, que ha estat la mar de pacient amb tots nosaltres! També un agraïment per ella!

Ja sabem que normalment no s’acaba fent gaire de parlar bé dels projectes en que has participat, sempre hi ha coses, sobretot presses! I al final nervis! Però aquest cas ha estat diferent. Sobretot per les reunions col·lectives amb l’editorial i els autors, que han servit per conèixer-nos i descobrir que la vida de l’il·lustrador és trista i solitària (quin descobriment!).

No diria res de tot això si no tingués l’esperança que aquest bon rollo i aquesta manera de treballar s’encomanés al món editorial... Una utopia!

El bon rollo que es va crear des del primer dia amb els il·lustradors ha sigut molt positiu pel llibre. El fet que ens anéssim enviant esbossos i dibuixos, a mesura que anàvem avançant, despertava l’enveja sana i les ganes de superar-se! Això no surt mai a compte, però sempre està bé que passi de tant en tant!

A més, l’editorial té previst fer una presentació del llibre al Museu d’Història de Catalunya, i ja ha començat a promocionar el llibre (com a mínim a la premsa comarcal), doble pàgina en el suplement Presència! Inaudit! Quan et diuen que faran promoció, la fan! Increïble!

Pel proper projecte, si és amb aquestes condicions, compteu amb nosaltres!

ALBERT VERD

On travaille depuis certain temps en un personnage qui s'appelle Albert Vert, ce sont des histoires pour les enfants qu'on voudrait presenter à une maison d'édition ou une magazine...
Pour le moment c'est seulement un projet comme beaucoup d'autres, mais on verra!
Maintenant on veut trouver un style et une couleur pour ces histoires!

Gènesis tipogràfic

Fa poc va ser el primer aniversari de la Zöe i hem volgut recuperar l'animació que vem fer per dir a tothom que la Zöe havia nascut. És una animació completament feta amb tipografia, jugant amb el grafisme del seu nom. És un experiment curiós, molt senzill però alhora molt laboriós!
Per tots aquells que encara no l'hagueu vist!